Un home condueix sense saber on va. gira a lesquerra i a la dreta, alternativament, i a la fi sendinsa en un bosc per una pista forestal plena de bonys. no satura fins que el cotxe queda encallat al fang, incapaç davançar o retrocedir. comença a nevar, enfosqueix i fa fred, però en lloc danar a buscar ajuda, lhome camina per un corriol del bosc, malgrat que ja ha enfosquit tant que amb prou feines pot veure res entre els arbres. cada cop sendinsa més en la foscor. està cansat i mort de fred quan, al cor de la foscor del bosc, es troba amb una presència lluminosa. blancor és una novel·la brillant sobre la frontera entre la vida i la mort.
