Un geni explicat per un altre geni artaud ens va deixar una obra extensa: poeta, dramaturg, novel·lista, actor, director... era un geni que vivia l art com a totalitat. van gogh, suïcidat per la societatés un d aquests textos inclassificables, un «assaig poétic», que no respon a cánons i que malgrat tot té una força creativa que obliga el lector a seguir, gairebé a escoltar aquesta mena de rapsode aïrat que és artaud. l autor s emmiralla en van gogh i es rebel·la contra la societat que «va suicidar» el gran pintor: els seus quadres, les estades al sanatori, la relació amb el seu germá, són analitzades des de l esperit lliure, crític, rebel i anárquic d un artaud en estat de grácia que, defensant van gogh de la seva bogeria, es defensa ell mateix. perqué, com diu, «en tot dement hi ha un geni incomprés.» o com explica antoni marí al text introductori, «la censura que sha imposat a la paraula del boig que, encara que sigui perseguida i clausurada, segueix exercint el poder de la imaginació o de la llibertat dexpressar se». un llibre escrit des de la frontera entre la follia i lenteniment, clau per entendre el procés de la creació artística. antonin artaud (marsella 1896 ivry sur seine, 1948) poeta, assagista, actor i director de teatre, creador del teatre de la crueltat. el 1920 entra en contacte amb el surrealistes a través de max jacob. busca continuament experiéncies noves al món del teatre, optant per una dramatúrgia básica i instintiva. va passar per diverses clíniques mentals i morí el 1948, sol i sense companyia. van gogh, suïcidat per la societat va publicar se lany 1947 i va rebre el premi sainte beuve dassaig lany següent.
