Un idiota a qui la gent tracta com un animal; una noia reclosa, amb la séva germana, en un enorme casalot, per la por del seu pare a un món exterior hostil; una nena amb poders mágics, que veu com la seva mare comparteix les hores de lleure amb diferents amants; dues nenes negres bessones que apareixen i desapareixen com follets, i un nen mongólic, constitueixen els «freaks» principals de més que humá, novel·la considerada com un dels relats fantástics més interessants daquest segle. theodore sturgeon (edward hamilton waldo, 1918 1985) va publicar a la revista «galaxy», loctubre de 1952, el relat «el neiï té tres anys», que va causar un fort impacte entre els lectors, per la seva audácia i la seva qualitat narratives. més tard, sturgeon li va afegir dos capítols: una primera part, «el fabulós idiota», i una tercera, «moral», conformant la novel·la més que humá amb la qual guanyaria linternational fantasy award el 1954 (un premi fugaç, de gran prestigi, que al cap de tres anys havia de guanyar j.r.r. tol kien amb el senyor dels anells). al llarg de la novel·la també veurem desfilar daltres personatges: ladolescent gerard (gerry), el psicoanalista stern, la família prodd, el matemátic barrows, tots plegats no menys «freaks» que els anteriors, amb els quals formaran una galeria de personatges irrepetibles, «una memorable fantasia entorn al próxim pas en levolució humana» (david pringle). de lextensa obra de theodore sturgeon cal destacar, a més de la novel·la que avui presentem i que el «new york herald tribune» va saludar com una obra mestra, caviar, the dreaming jewels, venus plus x i some of your blood.
